Education
Dates 1981-1983
Title of qualification awarded Agricultural Technical Engineer
Name and type of organisation providing education and training
University School of Agriculture Technical Engineers of Barcelona (UPC,
EUETAB the current ESAB)
http://www.esab.upc.cat/
https://www.esab.upc.edu/escola
https://www.esab.upc.edu/
ESCOLA UNIVERSITÀRIA D'ENGINYERIA TÈCNICA AGRÍCOLA DE BARCELONA
[ADSCRITA A LA UPC]
Avinguda del Canal Olímpic, s/n
08860 Castelldefels [Barcelona, CATALONIA]
PERITS.
L'ORIGEN D'UNA PROFESSIÓ
Els ensenyaments industrials a Espanya l'any 1867 mostraven un
panorama molt poc esperançador. El 1857 la llei Moyano havia
consagrat la desaparició de l'ensenyament elemental com a
ensenyament vinculat a l'enginyeria. L'ensenyament elemental va
desaparèixer com a estudi independent donat que s'havia transferit
als instituts de segona ensenyança en forma de "ensenyaments
d'aplicació a les professions industrials". Als instituts
s'accedia als deu anys per cursar estudis generals durant dos períodes
docents, finalitzats els quals s'obria, ara, la possibilitat de
cursar aquests "ensenyaments d'aplicació a les professions
industrials".
La llei Moyano, quan va transformar les escoles industrials professionals
(abans anomenades d'ampliació) en superiors, va extingir
els ensenyaments professionals. Després del tancament d'altres
escoles superiors industrials (Gijón i Vergara el 1860, València
i Sevilla el 1865 i 1866 respectivament) va desaparèixer
també el Real Instituto Industrial de Madrid l'any
1867. Així doncs, l'Escola de Barcelona, a partir de 1865
coneguda amb el nom d'Escola d'Enginyers Industrials de Barcelona,
fou l'única de la seva categoria. L'Escola va poder subsistir
gràcies a l'acord tripartit per compartir el seu sosteniment
a què van arribar l'Estat, la Diputació de Barcelona
i l'Ajuntament de la ciutat, i el 1868 va endegar, en horari nocturn,
unes classes per a obrers.
Aquesta
situació començaria a canviar durant el sexenni revolucionari
(1868-1874). El 21 d'octubre de 1868 el ministre de Foment Ruiz
Zorrilla promulgava mitjançant decret la llibertat docent,
alhora que declarava que "l'ensenyament és lliure en
tots els seus graus i qualsevulla que sigui la seva classe",
amb la qual cosa s'autoritzava la fundació lliure de centres
d'ensenyament. Al gener de 1868 un altre decret autoritzava a les
diputacions provincials i als ajuntaments a fundar lliurement amb
fons propis tota classe d'establiments dedicats a l'ensenyament.
Arran d'aquest decret van sorgir nombrosos centres a diferents llocs,
fins i tot alguna universitat com ara la Libre de Còrdova.
En pocs indrets es va dur a terme l'intent de formar els obrers,
però val la pena mencionar l'Escuela Libre Profesional
de Huelva i l'Escuela Industrial de Artesanos de València.
El 1871, el Conservatorio de Artes de Madrid va crear l'Escuela
de Artes y Oficios, nocturna per a obrers, que serviria de model
a totes aquelles escoles que proliferarien per tot Espanya durant
la Restauració. Per exemple, l'Escola per a obrers de Barcelona
esdevindria l'Escola Lliure Provincial d'Arts i Oficis de Barcelona,
agregada a l'Escola d'Enginyers Industrials de Barcelona
i sostinguda per la Diputació Provincial.
Tretze anys més tard, el Reial Decret del 6 de novembre
de 1886 va potenciar l'Escuela de Artes y Oficios de Madrid,
que obté la categoria de Central (Escuela Central de Artes
y Oficios de Madrid), i es van crear altres set Escuelas
de Artes y Oficios nocturnes, sostingudes per l'Estat, a Alcoi,
Almeria, Béjar, Gijón, Logronyo, Santiago i Vilanova
i la Geltrú, amb la intenció "d'instruir mestres
de taller, contramestres, maquinistes i artesans".
Durant
el període que va des de 1886 a 1900, les Escoles d'Arts
i Oficis canvien successivament de nom: Escoles d'Arts i
Indústries, primer, i més tard Escoles Superiors
d'Arts i Indústries. L'any 1895 el Reial Decret del 20
d'agost estableix el Pla d'Estudis que es podrà cursar a
l'Escuela Superior de Artes e Industrias de Madrid, que donava
la possibilitat d'obtenir el títol de perit mecànic-electricista.
Donat que el 1899 es va crear l'Escuela de Ingenieros Industriales
de Bilbao, el segle XIX acaba amb dues Escoles d'Enginyers Industrials
a Espanya (Barcelona i Bilbao) amb una incipient estructura d'escoles
d'ensenyament elemental i un únic ensenyament de caràcter
marcadament professional a l'escola de Madrid que atorga els primers
títols de perit.
Foment del Treball Nacional, organització patronal catalana,
va inspirar el sentit de la reforma d'instrucció pública
amb el seu projecte d'Escoles Industrials, presentat l'any 1900
al ministre d'Instrucció Pública i Belles Arts. El
Reial Decret del 17 d'agost de 1901 va establir els eixos de la
reforma dels ensenyaments industrials, organitzant els ensenyaments
tècnics especialitzats en estudis elementals i estudis
superiors d'indústries. Els primers s'impartirien als
instituts provincials i amb ells s'obtindria el certificat
de pràctic industrial; els superiors s'havien de cursar
a les noves Escoles Superiors d'Indústries (les antigues
Escoles d'Arts i Indústries, abans anomenades d'Arts i Oficis)
i el seu objectiu era la formació de perits. En l'exposició
que del Reial Decret es va fer a la Reina pot llegir-se: "Amb
la creació de les escoles elementals i superiors d'indústries
es mira de formar pràctics i perits ben instruïts en
totes les particularitats de la tècnica industrial i acostumats
a la pràctica dels tallers".
La reforma de Romanones va crear Escuelas Superiores de Industrias
a Alcoi, Béjar, Cartagena, Gijón, Las Palmas de Gran
Canaria, Madrid, Terrassa, Vigo i Vilanova i la Geltrú, la
qual cosa significaria, per algunes d'elles, la consolidació
de les seves escoles inicialment anomenades d'Artes y Oficios.
A les noves escoles s'atorgarien certificats de Mecànic,
Electricista, Metal·lurgista assajador, Químic
o Aparellador, títols que donarien dret a exercir
les professions respectives i a matricular-se a les Escoles Superiors
d'Enginyera Industrials de Barcelona i Bilbao, i també
a l'Escuela Central de Ingenieros Industriales de Madrid
que es va crear després de la promulgació d'aquest
mateix Reial Decret.
Sense
cap ambigüitat hem de considerar, a Espanya i en l'àmbit
industrial, el Reial Decret del 7 d'agost de 1901 de Romanones com
a punt de referència de la creació del títol
de perit, és a dir, d'una nova professió. Com exemple
d'això, en el llibre commemoratiu L'Escola Industrial de
Terrassa 1902 - 2002. Cent Anys de Vida Universitària, que
inclou la relació de titulacions impartides per l'escola
per anys i especialitzacions, per l'any 1902 llegim: Títol
Perit - Especialitzacions Mecànica, Electricista,
Químic, Indústries Tèxtils.
Els perits mecànics electricistes que van obtenir el seu
títol a l'Escuela Superior de Artes e Industrias de Madrid
van iniciar un procés de consulta a la Instrucció
Pública sol·licitant que "es determinin els càrrecs
pels quals seran preferits els posseïdors de l'esmentat títol".
El Reial Ordre del 26 d'agost de 1903 va disposar que els alumnes
"que hagin obtingut el títol de Perit mecànic
electricista" a l'Escuela Superior de Artes e Industrias
de Madrid, "subjectes al pla d'estudis del 20 d'agost de
1895, o el certificat equivalent, d'acord al del 4 de gener de 1900,
i aquells que a l'esmentada o qualsevol altra escola obtinguin el
títol de perit industrial en les condicions que determina
el Reial Decret del 17 d'agost de 1901 i el complementari del 10
de gener de 1902, es poden considerar oficialment autoritzats a
- Servir d'ajudants als Enginyers Industrials, tenint preferència
a qualsevol altre aspirant que no acrediti haver cursat aquestos
o uns altres estudis més extensos.
- Firmar projectes i realitzar-los en obres particulars la importància
de les quals no exigeixi la intervenció d'un Enginyer Industrial.
- Informar com a Perits en qüestions de la seva especial
competència.
A
més a més seran preferits en el Ministeri d'Instrucció
Pública i Belles Arts, i recomanats a d'altres Ministeris
per a la provisió, subjectes a les altres condicions que
la regulin, d'aquells càrrecs públics que requereixin
coneixements tècnics de la seva especialitat".
Durant aquests cent anys de professió, les Escoles han format
alguns centenars de milers de professionals amb les denominacions
de Perits, Directors d'Indústries, Tècnics
Industrials, Perits Industrials, Enginyers Tècnics
i, finalment, Enginyers Tècnics Industrials. Tots
ells han contribuït decisivament en el desenvolupament tecnològic
i el benestar dels ciutadans del nostre país.
The ETSEA Campus of the University of Lleida is 3 km away from the
city of Lleida, in the middle of an agricultural area. It is the main
agrofood and forestry campus in Catalonia and one of the most important
in Spain, as the following figures show:
- 2800 students
- 200 teachers
- 9 degrees/diplomas taught
- 7 departments
Apart from its facilities and services, the ETSEA campus also hosts
the UdL-IRTA Centre for agrofood research and other services belonging
to the Agriculture, Stockbreeding and Fishing Department (DARP) of the
Generalitat de Catalunya (Catalan Government).
The ETSEA was created in 1972 within the framework of the
present Polytechnic University of Catalonia and it belongs to the
University of Lleida since 1992. Its students come from many different
places and between 25 and 50 % of them, depending on the degree or
diploma, come from places outside Catalonia. Its location in an
agricultural environment allows for a practical training in contact
with real agroalimentary and forest problems, in which the drawing up
of a final project directed by one of the teachers at the end of each
cycle is extremely important.
There are many fully-equipped infrastructures devoted to study and individual work:
- computer room and study rooms open 24 hours a day
- modern library with free access to thousands of books and the
most important printed and electronic magazines, as well as data bases
- computer services, laboratories, greenhouses, etc.
- European Document Centre
- Field trials on campus and cooperating farms
- Food technology pilot plant
- Virtual campus with individual access to teaching activities belonging to each subject enrolled on.
http://www.youtube.com/watch?v=4u20K6hNXao
